Nom científic
Coprinus comatus
Altres noms
Pixacà barbut, pixallits, pixacà blanc, barbut.
Descripció
Bolet molt característic i fàcil d’identificar per la seva forma i textura. El barret, de 5 a 15 cm d’alçada i 2 a 5 cm d’amplada, és cilíndric o cònica, recordant un didal allargat o un casc, amb el marge recte i tancat en els exemplars joves. En madurar, el barret s’obre, es torna més acampanat i finalment es liqua des del marge cap al centre, en un procés conegut com a deliqüescència.
La superfície és blanca i recoberta de grans esquames allargades i imbricades, que li donen un aspecte “barbut”, mentre que el disc central sol ser llis i de color bru o rosat.
Les làmines són lliures, molt nombroses i fines, de color blanc pur en els exemplars joves, passant a rosades i finalment negres i liquades quan maduren, produint un líquid espès i fosc que conté milions d’espores.
El peu és llarg, de 10 a 25 cm, buit i fràgil, de color blanc, sovint amb una base bulbosa i un anell mòbil que pot desplaçar-se fàcilment.
La carn és blanca, molt tova i delicada, d’olor suau i gust dolç, que recorda lleugerament el xampinyó o l’avellana.
Hàbitat i època
Espècie sapròbia molt comuna, que creix sobre sòls rics en matèria orgànica: jardins adobats, camps de conreu, vores de camins, prats o marges de boscos remoguts. Prefereix terrenys nitrogenats i compactats, sovint en grups o fileres.
Apareix de la primavera fins a finals de tardor, especialment després de pluges o en períodes suaus i humits. Es troba des del litoral fins als Pirineus.
Comestibilitat
És un bolet excel·lent comestible, però només quan és jove, mentre les làmines encara són blanques o lleugerament rosades. Quan comença a ennegrir-se, ja és inapropiat per al consum, perquè es descompon ràpidament.
S’ha de cuinar immediatament després de collir-lo, ja que es degrada en poques hores. Té una textura suau i un gust fi, similar al del xampinyó, ideal per fer truites, sopes o saltejats.
⚠️ Cal evitar consumir-lo conjuntament amb begudes alcohòliques en les 24 hores següents, ja que conté coprina, una substància que interfereix amb el metabolisme de l’alcohol i pot provocar envermelliment, nàusees i malestar (síndrome Antabuse-like).
Curiositats i confusions
- Es pot confondre amb altres Coprinus o Coprinopsis, com el bolet de tinta al·lèrgic (Coprinopsis atramentaria), semblant però de barret gris i més petit, responsable de les reaccions amb l’alcohol.
- El seu nom prové del líquid negre i espès que genera en madurar, el qual s’utilitzava antigament com a tinta per escriure amb ploma.
- És un bolet de creixement molt ràpid: pot aparèixer i desfer-se en un sol dia.
- Malgrat ser fràgil, és molt apreciat gastronòmicament en molts països europeus, sobretot si es consumeix poc després de collir-lo.