Nom científic
Tricholoma terreum / Tricholoma portentosum
Altres noms
Fredoluc, negret, negrit, brunet, griset, griseta, morro d’ovella, moreneta, fredolic gros.
Descripció
Els fredolics formen un grup de bolets tardorencs caracteritzats pels tons grisos i l’aspecte fibril·lós del barret.
- Fredolic comú (T. terreum): barret de 3–8 cm, fràgil i sec, en forma de campana o pla amb el temps, cobert de fibril·les radials fines. Color gris cendrós o gris-negrós, sovint més fosc al centre. Làmines amples i espaiades, grisenques o blanques. Peu esvelt, fibrós, blanquinós o gris clar. Carn blanca, fràgil, d’olor suau i gust dolç.
- Fredolic gros (T. portentosum): més robust, de 5–12 cm, amb barret sedós o lleugerament viscós, sovint amb reflexos groguencs o verdosos al centre. Làmines amples, blanquinoses o grogues amb l’edat. Peu més gruixut, també fibril·lós, que pot presentar tons verdosos. Carn ferma, blanca o lleugerament groguenca, d’olor agradable i gust de farina.
Hàbitat i època
Totes dues espècies són micològiques de pinedes, creixent entre les agulles caigudes o la molsa, des del litoral fins a alta muntanya.
- T. terreum és més comú i prolífic, preferint pinedes seques de pi roig o pinassa, i fructificant de mitjan tardor fins a l’hivern, fins i tot amb fred si no glaça.
- T. portentosum és més freqüent en boscos humits de muntanya mitjana i alta, sovint sota pi roig, pi negre o avet, apareixent també a la tardor avançada. Tolera millor els ambients frescos i humits.
Comestibilitat
El fredolic comú és comestible de molt bona qualitat, molt utilitzat a la cuina tradicional catalana. S’utilitza per fer sopes, truites o guisats, especialment barrejat amb altres bolets. La seva carn és més prima i poc consistent.
A la comarca del Berguedà possiblement el plat estrella són les patates emmascarades amb fredolics.
El fredolic gros, en canvi, és de qualitat superior: té més aroma, carn més ferma i gust més pronunciat. En zones pirinenques es considera un dels millors bolets de tardor, ideal per cuinar a la planxa, en guisats o per assecar-lo i conservar-lo.
Curiositats i confusions
- Ambdós pertanyen a la secció Terrea, però el fredolic gros es diferencia per la seva cutícula més sedosa i tons groguencs.
- Es poden confondre amb el fredolic pebrer (Tricholoma atrosquamosum), que desprèn una forta olor de pebre i té el barret amb esquames negres.
- També poden confondre’s amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), tòxic i molt més gros, amb barret densament esquamós de color gris platejat.
- Altres espècies similars són T. squarrulosum i T. bresadolianum, amb esquames més marcades i gust amarg.
- El nom “fredolic” prové del fet que apareix en èpoques fredes, fins i tot després de les primeres gelades, quan molts altres bolets ja han desaparegut.