LLENGUA DE BOU (BLANCA)

Nom científic

Hydnum albidum Peck

Altres noms

Llengua bovina blanca, llémena, llemenera, agulletes o agulles, llengua de vaca blanca, picornell blanc (a les Balears). En algunes zones simplement “llengua de bou”.

Descripció

Barret de 5–15 cm, similar al de Hydnum repandum però completament blanc. La superfície és rugosa i enfarinada, fàcilment tacada de groc viu quan es manipula o en contacte amb restes vegetals.
A la cara inferior hi ha agulletes blanques o crema, més o menys decurrents.
Cama curta i gruixuda, també blanca, sovint berrugosa.
Carn blanca, trencadissa, consistent, amb olor suau i gust sovint amargant, sobretot en exemplars vells.

Bolet extremadament delicat, es trenca només de tocar-lo.

Hàbitat i època

Apareix de finals d’estiu fins a la tardor en boscos de planifolis (alzines, rouredes, fagedes) i també en pinedes, sovint en sòls calcaris i llocs càlids. Forma grups nombrosos de manera lineal, de vegades molt junts i colgats sota la fullaraca.

Molt habitual en margeres.

Comestibilitat

Bolet comestible i força apreciat, tot i que més amarg que la llengua de bou comuna (H. repandum). Es recomana treure’n les agulletes amb un ganivet o pinzell i després bullir-lo i llençar l’aigua per reduir-ne l’amargor. A la cuina és molt versàtil: a la planxa, en guisats o arrossos.

Curiositats i confusions

  • Forma part del petit grup de bolets amb himenòfor d’agulletes, juntament amb H. repandum (llengua de bou) i H. rufescens (picornell).
  • Pot confondre’s amb la llengua de bou comuna (H. repandum), de color més ocre, o amb el picornell (H. rufescens), més ataronjat, però totes són comestibles.
  • A les comarques interiors és molt valorada i s’associa sovint amb plats de tardor i d’hivern.
Scroll al inicio