Nom científic
Hygrophorus agathosmus Fr.
Altres noms
Llenega grisa, mocosa d’avet.
Descripció
Bolet de mida mitjana, amb barret de 4 a 8 cm de diàmetre, primer hemisfèric i després convex o lleugerament umbonat, aplanant-se amb l’edat. La cutícula és llisa i molt viscosa o mucosa en temps humit, de color gris perla o gris marronós, més fosc al centre i sovint amb reflexos rosats o lilacis. El marge roman involut durant molt de temps i pot presentar-se una mica estriat.
Les làmines són força espaiades i una mica decurrents, de color blanc a gris clar, que tendeix a enfosquir-se amb l’edat.
El peu, de 5–8 × 1–2 cm, és cilíndric, llis o lleugerament fibril·lós, de color blanc o gris blanquinós, a vegades amb taquetes brunenques o flocs a la part superior.
La carn és blanca o grisa sota la cutícula, gruixuda al centre i més prima al marge, de textura ferma i olor molt pronunciada d’ametlles amargues o de pegadolça. El gust és dolç i suau, encara que l’aroma pot resultar excessiva per a alguns.
Hàbitat i època
Espècie típica dels boscos de coníferes de muntanya, sobretot sota pins i avets, on creix entre les agulles caigudes i la molsa. Prefereix terrenys frescos i humits i apareix des de finals de l’estiu fins ben entrada la tardor, sovint formant grups nombrosos. Es troba des de la plana fins als Pirineus, amb predomini en zones muntanyoses del Prepirineu i l’alta muntanya humida.
Comestibilitat
És comestible, però el seu ús és limitat per la forta olor que desprèn. Malgrat això, hi ha qui l’aprecia pel seu perfum d’ametlles amargues, que s’intensifica en cuinar-lo i aporta un toc distintiu a plats de bolets barrejats. S’ha de consumir amb moderació i sempre ben cuit.
Curiositats i confusions
- Pot confondre’s amb la mocosa comuna (Hygrophorus limacinus), d’olor molt més suau i menys perfumada; la forta aroma d’ametlles amargues és el tret més distintiu per identificar H. agathosmus.
- Forma part del grup de les anomenades llenegues o mocoses, caracteritzades per la seva cutícula viscosa i el creixement en ambients humits.
- L’olor prové de compostos aromàtics naturals (benzaldehids) similars als que es troben en les ametlles amargues i el cirerer.
- Tot i ser comestible, no és gaire apreciada gastronòmicament, excepte per persones aficionades a sabors forts o que en valoren el caràcter aromàtic.