Nom científic
Lepista nuda
Altres noms
Moixernó blau, pimpinella violeta, pimpinella, moixernó de fred.
Descripció
Bolet carnós i vistós, amb barret de 5 a 15 cm de diàmetre, convex de jove i més aplanat o ondulat de vell, amb el marge involut. La cutícula és lisa i lleugerament llardosa, de color violeta, lila o blau porpra, que pot esvair-se amb l’edat o amb la humitat, adquirint tonalitats marronoses o grisoses.
Les làmines són molt denses, fines i adnades, de color lilós o gris lilós, que poden enfosquir-se lleugerament en assecar-se.
El peu, de 5 a 10 cm de llarg i 1 a 3 cm de gruix, és cilíndric, sovint geniculat o lleugerament bulbós a la base, de color semblant al barret o una mica més clar, amb fibril·les longitudinals.
La carn és fràgil, blanca o lila clar, més fosca sota les làmines, ferma al centre i més prima cap al marge. Té una olor afruitada intensa, que recorda la fruita madura o el vi dolç, i un gust suau i dolç.
Hàbitat i època
Espècie saprofita, molt comuna a pinedes, fagedes i rouredes, però també a marges, talussos, jardins i vores de camins. Prefereix llocs rics en fullaraca o matèria orgànica, sovint en erols nombrosos.
Fruiteja a la tardor i a l’hivern mentre no geli, i pot reaparèixer a la primavera després de períodes humits. És una espècie comuna a tot Catalunya, des del litoral fins als Pirineus.
Comestibilitat
Comestible acceptable, encara que el seu aroma intens pot resultar massa fort per a alguns paladars. En cuinar-lo, s’ennegreix i perd part del color lila, cosa que el fa poc atractiu visualment.
És recomanable barrejar-lo amb altres bolets (com fredolics o llenegues) per suavitzar-ne el gust i aprofitar-ne l’aroma característica.
Curiositats i confusions
- Pot confondre’s amb diversos Cortinarius blavosos o violacis (C. violaceus, C. purpurascens, C. caerulescens), però aquests tenen espora bruna, cortina als exemplars joves i no són comestibles.
- Una espècie propera és Lepista glaucocana, de color més blavós o cel i olor de fruita i menta, comestible però de menor qualitat.
- En alguns indrets s’anomena “moixernó blau” per la seva tonalitat, sobretot quan és fresc, però amb el temps tendeix a perdre la coloració i a adquirir tons grisos.
- És un bolet de tardor típic després de les primeres fredorades, fet pel qual també se’l coneix com “bolet de fred” o “pimpinella d’hivern”.