Rovelló

Nom científic
Lactarius sanguifluus

Altres noms
Rovelló de sang, esclata-sang, bolet de sang, rovelló vermell, rovelló de boix, rovelló de sol, rovelló de carena, rovelló d’espígol, rovelló de pi roig. A les Balears i en zones del País Valencià se l’anomena esclata-sang pel color rogenc del seu làtex.

Descripció
Barret de 6–12 cm de diàmetre, primer convex i més tard deprimit, amb el marge involut. Superfície llisa, brillant, de color ataronjat a vegades pàl·lid i en ocasions amb taques verdoses. S’oxida amb facilitat.
Les làmines són denses, de color lila, rosat o gris lilós, sovint amb arestes més clares i amb aparença enfarinada. En trencar-se, desprenen làtex de color vermell sang intens, que s’oxida lentament fins a tons virosos.
El peu, de 3–6 cm, és de color taronja o vermellós, amb enfarinat o taques verdoses, més estret a la base i amb petites depressions.
La carn és ferma, blanquinosa o rogenca cap a la perifèria, d’olor agradable i afruitada, i gust lleugerament amarg però agradable.

Hàbitat i època
Espècie típica de pinedes de pi roig, pi negre o pinassa, sempre sobre sòls calcaris. Prefereix zones assolellades i seques, des de la plana fins a mitja muntanya, evitant vessants excessivament humits o obacs.
Apareix a la tardor, sobretot després de pluges moderades i temperatures fresques, sovint compartint hàbitat amb el pinetell (Lactarius deliciosus), del qual és més rar però més valorat.

Comestibilitat
Excel·lent bolet comestible i molt apreciat. Considerat per molts boletaires superior al pinetell pel seu sabor intens i aroma agradable. Es pot preparar a la brasa, a la paella o en guisats, i manté la seva textura ferma en cuinar-se.

Curiositats i confusions

  • El làtex vermell sang és el tret més característic que el distingeix del pinetell (L. deliciosus), que el té taronja.
  • Pot aparèixer parasitat pel fong Hypomyces lateritius, que deforma les làmines i la carn i rep el nom popular de mare de rovelló o rovellona.
  • Un altre parent és Lactarius semisanguifluus, amb làtex taronja que es torna rogenc més lentament; és comestible però de menor qualitat.
  • El Lactarius vinosus, de color més fosc i menys saborós, pot causar confusions als menys experts.
Scroll al inicio