Nom científic
Chroogomphus rutilus
Altres noms
Bec de perdiu, bitxac, cabridet, fetget, pota de perdiu, ull de perdiu
Descripció
Barret de 4–10 cm de diàmetre, al principi cònic i en forma de mugró i el marge involut, que s’aplana amb l’edat. La superfície és llisa i viscosa quan és humida, brillant, de color molt variable: coure, gris marronós, violeta o bronzejat, sovint més fosc al centre.
Les làmines són espaiades i decurrents, aquest darrer n’és el detall més característic; de color similar al barret, que amb la maduresa vira cap a tons grisos o bru-olivacis.
La cama és llarga i fibrosa, de 5–10 cm, viscosa com el barret, de color groc ataronjat amb bandes vermelloses o safranades cap a la base. En tallar-se o coure’s, es torna de color porpra fosc.
La carn és ferma, de color groguenc o ataronjat, amb olor suau i gust dolç, però sense destacar especialment.
Hàbitat i època
Fruita de finals d’estiu fins a la tardor, en boscos de pins (pi roig, pi blanc, pinassa), sobre tota mena de sòls. Es pot trobar des del litoral fins als Pirineus. Prefereix pinedes clares i marginals, on pot aparèixer en grups nombrosos.
Comestibilitat
Bolet comestible però de baixa qualitat gastronòmica. La carn és una mica fibrosa i, en coure’s, s’enfosqueix, podent adquirir tonalitats poc apetitoses. Tot i això, és apte per acompanyar barreges de bolets o com a ingredient secundari en arrossos i guisats.
Curiositats i confusions
- La cama de perdiu pot confondre’s amb C. fulmineus, més vermell de barret, i amb C. helveticus, de barret grisós i peu més clar.
- No s’ha de confondre amb espècies tòxiques del gènere Cortinarius, amb les quals comparteix certa aparença.
- Dins del mateix gènere existeixen altres bolets mucosos com la cama de perdiu mucosa (Gomphidius glutinosus), més viscosa i rara a Catalunya, associada a avets, o la cama de perdiu rosa (Gomphidius roseus), petita i de color cirera.
- Malgrat la seva modesta qualitat culinària, és un bolet ben tolerat i segur, que sovint acompanya altres espècies en barreges comercials.