Nom científic
Craterellus lutescens / Cantharellus lutescens
Descripció
Barret petit (1–6 cm), en forma d’embut, amb el marge irregular, ondulat i sovint fissurat. La part superior és bru-grisosa, mentre que la cara inferior fèrtil és de color groc o taronja viu, recoberta de plecs rugosos disposats longitudinalment.
Cama de 2–7 cm, prima, buida, de color groc ataronjat, fibrosa i fràgil. La carn és molt prima i elàstica, amb olor perfumada i afruitada, i gust dolç i suau.
Hàbitat i època
Apareix en colònies nombroses, sovint de centenars d’exemplars, entre la molsa i la pinassa. Apareix a pinedes i boscos de coníferes, en sòls silícics o calcaris descarbonatats.
Es pot trobar des de finals d’estiu fins ben entrat l’hivern, especialment en anys plujosos de tardor.
Comestibilitat
Comestible excel·lent. Molt apreciat per l’aroma intensa i el gust dolç. Es pot consumir fresc, a la brasa o en guisats, però també és ideal per assecar i conservar, ja que manté bé les seves propietats.
Curiositats i confusions
- S’assembla al rossinyol embudat (Craterellus tubaeformis), que és més pàl·lid i amb plecs més discrets, però també bon comestible.
- Tradicionalment, al Barcelonès i rodalia se l’anomenava “moixeró de bosc”.
- És molt utilitzat en cuina, especialment en plats de tardor: saltejats, sopes, arrossos o seques amb camagrocs.
- El seu miceli és molt superficial i fràgil: cal collir-los amb cura, millor tallant amb tisores, per no malmetre la colònia.