Nom científic
Tricholoma caligatum
Altres noms
Moreu, carlet de pi, garlandí de pi.
Descripció
Bolet gran i carnós, amb barret de 4 a 15 cm de diàmetre, primer hemisfèric i després aplanat o irregular amb l’edat. El marge és involut i pot quedar parcialment unit al peu en els exemplars joves. La superfície és seca i rugosa, de color castany rogenc a bru fosc, coberta de grans esquames fibril·loses més fosques sobre fons més clar.
Les làmines són fines, espaiades i adnades, de color blanc a crema, que poden enfosquir-se lleugerament al tacte.
El peu és ferm i cilíndric, de 6–15 × 1,5–3 cm, generalment engrossit cap a la base, amb un anell membranós i llis a la part superior, i per sota recobert d’esquames fosques com les del barret.
La carn és blanca, compacta i espessa, amb una olor forta i persistent, recordant el bàlsam del Perú o la canyella, però amb gust amarg i desagradable.
Hàbitat i època
Creix a la tardor, sobretot en pinedes seques de pi roig, pi pinyer o pinastre, sobre terrenys sorrencs o calcaris. Prefereix zones assolellades i ben drenades, sovint parcialment enterrat entre les agulles. És molt més freqüent a les terres del sud de Catalunya, especialment al Baix Ebre i al Montsià, però també es pot trobar en punts enlairats dels Pirineus.
Comestibilitat
Tot i que en alguns països es consumeix, no és un bolet recomanable: té un gust amarg i una olor massa intensa. En algunes zones d’Àsia, especialment al Japó, una espècie molt propera (Tricholoma matsutake), de gust més suau i dolç, és molt apreciada gastronòmicament i d’alt valor comercial.
Curiositats i confusions
- El nom “garlandí” prové de la forma de l’anell del peu, que recorda una garlanda o cinta.
- Pot confondre’s amb altres tricolomes de la secció Caligata, com el fals carlet de pineda (Tricholoma fracticum), que presenta barret castany amb inici d’anell i carn menys amarga.
- Altres espècies similars són T. focale (més ataronjat i amb peu fibril·lós vermellós) i T. albobrunneum (de tons més pàl·lids i carn amargant).
- També es pot trobar T. ustaloides, propi de boscos de planifolis, amb barret bru rogenc viu i anell ben definit.
- Totes aquestes espècies són comestibles sense interès, d’amargor notable i poc valor culinari, tot i que algunes són apreciades localment per la seva aroma.