Nom científic
Amanita pantherina
Altres noms
Pigat, pixacà, pigat bord
Descripció
Barret de 5–15 cm, primer globós i després hemisfèric fins a aplanat, amb el marge estriat. La cutícula és llisa i brillant, de color marró o marró xocolata més fosc al centre, recoberta de berrugues o plaques blanques persistents que poden desaparèixer amb la pluja.
Làmines amples, blanques i lliures.
Cama de 6–14 cm, blanca, amb bulb marginat i volva fragmentada en anells concèntrics. Presenta un anell ample i penjant.
Carn blanca, tendra, amb olor suau de rave i gust dolç.
Hàbitat i època
El trobarem des de finals de l’estiu a la tardor en boscos de planifolis (alzines, roures, sureres, faigs) i també en boscos mixtos o sota coníferes. És comú del litoral a la muntanya mitjana.
Comestibilitat
Bolet tòxic i psicotròpic. El seu consum provoca la síndrome panterínica, amb trastorns digestius (nàusees, diarrees, vòmits) i sobretot alteracions neurològiques (confusió, deliris, al·lucinacions, somnolència profunda). En casos greus pot ser mortal sense tractament mèdic.
Curiositats i confusions
- Es pot confondre amb l’Amanita rubescens (vinosa, comestible amb precaució), que es taca de vermell en tallar-se i no té bulb marginat.
- També amb l’Amanita excelsa (farinera grisa), que no té anell estriat ni el bulb tan marcat.
- El tret distintiu del pigat és el bulb marginat i l’anell estriat.
- Igual que el reig bord (A. muscaria), ha estat associat a usos rituals i psicotròpics en algunes cultures, especialment a Sibèria.