Si heu sortit a buscar bolets amb gent de diferents comarques catalanes — o de regions espanyoles diverses — haureu notat una cosa curiosa: no tothom «busca» bolets. Uns els «cassen», altres els «miren», i a vegades fins i tot els «cullen» o els «recullen». Cadascun d’aquests verbs revela una relació diferent amb l’activitat, i la seva distribució geogràfica és fascinant.
«Buscar bolets»: la forma neutra i estesa
«Buscar bolets» és probablement l’expressió més estesa al català central, i inclou el Berguedà. Implica una activitat activa però sense connotació de dificultat especial. És la forma que trobareu en la majoria de textos escrits en català estàndard i que entén tothom. Al castellà correspon «buscar setas».
«Caçar bolets»: la influència de la cultura cinegètica
A moltes zones del nord de Catalunya, i especialment a les comarques pirinenques i prepirinenques, és freqüent sentir «anem a caçar bolets». El verb «caçar» introdueix una dimensió de destresa, paciència i competència — com la caça d’animals — que reflecteix una cultura boletaire on trobar un bon cep o una zona de rovellons és un triomf que cal merèixer. No és pas casual: les mateixes comarques on es fa molta caça tendeixen a usar aquest verb per als bolets.
«Mirar bolets»: la tradició balear i valenciana
A les Illes Balears i a bona part del País Valencià, la gent «mira bolets». Aquest verb pot semblar passiu — com si simplement s’observessin — però en el context local implica tot el procés de recerca. L’origen pot estar en la naturalesa de l’activitat: el boletaire ha de «mirar» molt, observar el terreny amb atenció extrema, abans de veure el que els altri passen per alt. «Mirar» és l’acció essencial.
«Collir» vs «recollir»: una distinció subtil
«Collir bolets» s’usa com a sinònim de «recollir-los» però amb un matís: collir té connotació de fruit madur i apte per al consum, com collir fruita. «Recollir» és més neutre. A la documentació legal i normativa, «recollir» és la forma oficial usada en els reglaments de recol·lecció.
I en castellà?
En castellà, «buscar setas» és la forma hegemònica, però en algunes zones del nord (Navarra, País Basc, La Rioja) trobem «coger setas» — amb totes les confusions que aquest verb pot generar als catalanoparlants. A Castella és freqüent «ir a por setas», que implica una finalitat instrumental ben clara.
Una activitat, moltes cultures
Aquests matisos no són trivials. Cada verb reflecteix una relació cultural amb el bosc i amb els bolets: per uns és una caça que requereix habilitat; per altres és una observació que requereix atenció; per altres és simplement una recollida de recursos naturals. Al Berguedà, terra de forta tradició boletaire, la paraula importa poc — el que importa és sortir al bosc i tornar-ne amb el que has guanyat amb els teus ulls i el teu coneixement.
Vols posar en pràctica el que has après?
Rutes guiades al Berguedà amb experts locals.