✓ Comestible
Chroogomphus rutilus
Altres noms: bec de perdiu, bitxac, cabridet, fetget, pota de perdiu, ull de perdiu
Descripció
Barret de 4 a 10 cm, cònic de jove i convex de vell, amb un mugró central prominent. Superfície llardosa en temps humit, de color ocre o marró ataronjat vermellós. Làmines decurrents, espaiades, de color gris lilós que s’enfosqueix fins a negre en madurar. Peu prim i allargat, del mateix color que el barret, amb restes de vel fibrós. Carn de color grogós o ataronjat.
Com identificar-lo
- Barret cònic amb mugró prominent
- Color ocre-ataronjat vermellós
- Làmines grises que es tornen negres en madurar
- Peu prim i llarg
- Exclusiu de pinedes
Hàbitat al Berguedà
Espècie exclusiva de pinedes, especialment de pi roig i pi negre. Al Berguedà és present a les pinedes de tota la comarca i sol aparèixer en grups, sovint al costat del pinetell i el rovelló.
Zones destacades: Pinedes de pi roig · Rasos de Peguera · Berguedà central
Temporada
Setembre – novembre. Bolet típicament tardorenc, coincidint amb la temporada dels rovellons i pinetells.
Confusions freqüents
⚠ Atenció: qualitat variable
No té confusions perilloses. Pot semblar-se a d’altres Chroogomphus, tots comestibles. Cal recollir-lo jove, quan les làmines encara són grises — els exemplars madurs amb làmines negres perden qualitat i poden tenyir els altres bolets de la cistella.
A la cuina
Comestible de qualitat modesta però apreciable. Cal recollir-lo jove. Les làmines es tornen negres en cuinar-se, cosa que pot donar un aspecte poc atractiu al plat. Millor barrejat amb altres bolets en guisats, truites o arrossos. No es recomana com a bolet principal d’un plat.
Vols buscar bolets al Berguedà?
Fem rutes guiades amb experts locals. Sortida garantida, natura i cistella plena.